QUÈ ÉS UN LABORATORI D'INTERPRETACIÓ ?

La paraula “laboratori” aplicada a l’univers teatral és un concepte que prové de Jerzy Grotowski. Es basa en treballar a partir de les ACCIONS FÍSIQUES, en el sentit que acció/accionar té la mateixa arrel que ACTUAR, per tant actuar significa fer accions i en això es basa tot el transcurs del laboratori.

És una estructura (partitura) d’accions que funciona segons alguns principis precisos que organitzen el temps, l'espai, les relacions entre les persones que hi participen, entre les persones i els objectes, i les accions que hi passen. 

Un laboratori és un espai-temps que té límits, fronteres: 

- ja sigui en les seves parts simples, o en les simples sessions de laboratori, 

- o ja sigui en la complexitat de la seva durada.

En cada una de les sessions del laboratori es treballa amb intensitat un recurs que, després, s'aplica a la estructura/partitura que cada participant construeix, i finalment es visiona i es valora per part de tothom.

Quan parlem de PARTITURA d’ACCIONS significa que per aconseguir trobar aquestes accions, els exercicis en són les pràctiques més importants. Escollir els exercicis a realitzar ens demana un coneixement dels mateixos en les seves múltiples valències, i sobretot un projecte de conducció clar en les seves finalitats i en els seus objectius, que es traduirà després a cada sessió de treball en un programa detallat de recursos i resultats aplicables a les accions.

Amb el treball en les diferents sessions del laboratori, als intèrprets no se’ls donarà un material concret en el que començar a treballar, sinó que ells mateixos l’hauran de generar a partir dels recursos i exercicis que provocaran improvisacions que poden partir de qualsevol lloc: un concepte, una imatge, un text, una cançó, una emoció, una fotografia, un record, una voluntat de recerca...

No anirem “desgranant” coses a partir d’un personatge pre-existent, les petites eleccions que cada intèrpret faci i apliqui a la seva estrcutura d'accions, seran les que aniran conformant el seu "personatge", i en la mateixa mesura que aquest “personatge” es vagi construint i definint, també cada un dels intèrprets anirà trobant un fil intern, una història que justificarà i mantindrà unides, d’una manera coherent, cada una de les seves accions i eleccions textuals, corporals, del treball amb els objectes i amb el temps i l’espai.

Aquest fil, que podríem anomenar subpartitura, és (cal que sigui) personal, i ho ha de ser en la mesura que no té perquè ser compartit amb el conductor del laboratori. I tenint clar, sobretot, que no és un punt de partida, sinó un punt d’arribada.

ROBERT FROST: "Generar problemes, generar preguntes que ajudin els i les intèrprets a decidir quin camí volen seguir."

EUGENIO BARBA: "Narrar detrás de las acciones” – amassar elements narratius dissímils i distants per poder descobrir un context no programat i donar-li vida."