LA PARTITURA D'ACCIONS

Es tracta de generar una seqüència d’accions aleatòria que tingui a veure o no amb el PUNT DE PARTIDA (text, idea, imatge, concepte, paraula, frase, emoció...) que s’ha escollit amb anterioritat i que serà la que tindrem en ment durant tot el procés, i que després podrem utilitzar per a generar micro-seqüències de partitura o subpartitures incorporades a un moviment, un gest, un desplaçament.

CONSELLS:

1. TOT SERVEIX PER ESTIMULAR I INCENTIVAR
2. NO EXISTEIX LO BONIC NI LO LLEIG
3. IMPORTA EL TEMPS INDIVIDUAL
4. IMPORTA MÉS EL PROCÉS QUE EL PRODUCTE
5. CAL VALORAR MÉS EL QUE ES TROBA, EL QUE ES DESCOBREIX, QUE ALLÒ QUE ES BUSCA.
6. CADASCÚ ÉS EL SEU PROPI MODEL.

Com diu Thomas Richards, el treball sobre les accions físiques és la clau de l’ofici de l’actor, un actor ha de ser capaç de repetir la mateixa partitura moltes vegades, i aquesta ha de ser viva i precisa cada cop. 

Què és el que un actor pot fixar i assegurar? La seva línia d’accions físiques que acaba sent el mateix que una partitura per a un músic. S’ha d’elaborar al detall i ser memoritzada per complet, fins al punt que a l’actor no li calgui pensa que ha de fer a continuació.

UTA HAGEN: FER ÉS SINÒNIM D’ACTUAR (ACTIVAR-ACTIVITAT)

Jerzy Grotowsky considerava la partitura d'accions com una “seqüència d’estructures dramàtiques: cant, ritme, dansa, poesia i acció, organitzades en fluxos en què la paraula poètica transcorre i interactua amb el temps històricament determinat en què es desplega la nostra existència, partitura precisa però flexible a traves de la qual els actors obren escletxes, explorant les possibilitats d’una manera d’obrar plena.”

Si el que volem és treballar en una obra de text, cal començar analitzant el text en termes d’Acció, amb accions no només ens preguntem el que el nostre personatge sent o vol o per que diuen allò que diuen; arribem a una posició més objectiva, i ens preguntem que és el que fan amb allò que diuen:

- Parlar és una acció

- També ho és fer una pausa.

- Per tant davant d’una obra no hi ha cap moment en el que no estigui succeint alguna cosa, pensem en el nostre personatge en 3ª persona durant tant de temps com sigui possible, un hàbit que Bertolt Brecht encoratjava i retardant la nostra immersió subjectiva en el personatge, mantenim la nostra claredat sobre el total, sobre la claredat.

ACCIONS EN L’ACCIÓ

a. Una acció sempre s’hauria d’expressar amb un verb transitiu, cada parlament i pausa entre parlaments conté una acció, a l’hora de decidir quina és l’acció, l’actor s’ha de preguntat: Què vol fer el meu personatge a l’altra persona?

b. L’actor ha de parlar del seu personatge en 3ª persona, i usar noms adequats del seu personatge i dels altres (els noms propis)

c. La frase sencera (el nom del meu personatge més el verb transitiu, més el nom de l’altre personatge s’ha d’anunciar abans de cada parlament o acció,

d. No pensem massa, en aquest estadi no podem esperar tenir totes les respostes però alguna cosa ha de trencar el cicle de “com puc saber el que vol el meu personatge fins haver actuat l’escena? Com puc actuar l’escena fins a saber què vol el meu personatge?"

e. Una acció no pot ser bona o dolenta, només útil o poc útil, que ajudi a explicar la història o que ens ajudi a descobrir la veritat de les coses que estan succeint.

L’ACCIÓ SEMPRE HA DE DESCRIURE LA INTENCIÓ, NO EL RESULTAT.

LA IMPORTÀNCIA DE LA PARTITURA: Tenir un material de començament del nostre viatge interpretatiu que sorgeixi del cos, i que no sigui únicament cerebral. Recordem que és possible que cada persona treballi des d’un recorregut diferent.

La partitura d’accions s’ha d’interioritzar tant que s’ha de fer automàtica, generant una memòria al cos, per a que el cervell deixi de prestar-li atenció i el puguem ocupar en altres coses.

El performer ha de treballar en una estructura precisa, fent esforços perquè la resistència i el respete del detall es converteixin en el rigor que permet fer present el JO QUE ACTUA. Les coses a fer han de ser exactament aquelles que volem fer.

Un cop repassada i instal·lada, cada persona ha de buscar 4 conceptes que li serveixin com a reguladors, equalitzadors de la partitura, és a dir, que li permetin fer modificacions relacionades, amb l’amplitud, la velocitat... metonímia... el to... el nivell, l’ocupació de l’espai, la trajectòria o l’orientació...

I treballem l’execució de la partitura relacionant-la amb els nous conceptes, de manera que anem descobrint que cada una de les accions pot tenir milers d’execucions diferents.

1 – Disseny General: de la forma d’una seqüència d’accions (entre 10 – 20) i el desenvolupament de cada acció individual, parant atenció a l’inici, el desenvolupament i la conclusió de cada una de les accions.

2 – Precisió dels detalls de cada acció i de les seves articulacions.

a. impulsos

c. canvis de direcció, de trajectòria, d’orientació

d. variacions de velocitat

3 – Dinamisme i ritme. La velocitat i la intensitat que regulen el temps (sentit musical), d’una sèrie d’accions. Es la mètrica de les accions amb les seves micro-pauses i decisions. Alternar les accions ràpides i lentes, accentuades /no accentuades, amb molta energia, amb energia suau.

4 – orquestrar les relacions entre les diferents parts del cos (mans, braços, cames, peus, ulls, veus, rostre...)

Hem d’aprendre a fer la partitura amb els nous reguladors que hem investigat per decidir quines parts incorporem a cada un dels conceptes reguladors que hem estat treballant durant la recerca. Després caldrà decidir que ens ha agradat més i com ho podem combinar. ES LA PRIMERA MUTACIÓ, una decisió personal que afecta en la manera què volem encarar el nostre treball corporal.

Un cop ho tenim, observem el que han treballat les altres persones i decidim si volem incorporar conceptes que hagin treballat o accions que hagin dut a terme. I els ho copiem.

Hi haurà conceptes reguladors que tindran les seves pròpies limitacions, per exemple la limitació del glamur podria ser la vergonya (les limitacions ens paralitzen i hauríem de poder-les desbloquejar)

La limitació del deixar-se portat és la rigidesa.

Un cop provat cal decidir de nou, quines accions van en la direcció que vull provar i treballar i deixar de banda la resta per a futures creacions.

Tot pot aportar matisos nous a la nostra partitura d’accions i hem de ser permeables a totes aquestes aportacions.

Donat que el format de treball és el d’un laboratori, hauríem d’anar sempre en la direcció de descobrir quins són els reptes més grans per nosaltres, tendint a allò que volem descobrir de nou, no a allò que ja tenim.

Que ens pot fer canviar en la nostra partitura quan incorporem coses que no provenen de nosaltres mateixos, quins canvis ens veiem obligats a dur a terme. (MUTACIONS)

En una altra sessió treballarem els diàlegs o les converses d’accions, de manera que intentem relacionar-nos a través de les nostres partitures, mantenint el contacte visual, partint de 2 conceptes oposats: Col·laborar / competir

La vida de les persones no consisteix a saber on van, sinó en el fet de caminar, el concepte de bon camí, és menys just que el concepte del bon caminar.