Ell observa, pacient, el món. En fa fotografies, retratant, analitzant. Hi pensa, estàtic, dubtant. Es creu insensible, exempt, aliè. Però de sobte, una gota cau, un somriure s’escapa. L’espectador, observador, pacient: tan sols aparent.
I aquesta és la fal·làcia de l'espectador...
Mirar no és només observar des del racó...
és interactuar, sentir, comunicar, conèixer...
Improvisar!
(Anna Ferré )
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada