MITES I LLEGENDES

Què és un mite?

Un mite (relat fals amb un sentit ocult, narració, discurs, paraula emotiva) es refereix a un relat que té una explicació o una simbologia molt profunda per a una cultura, i en el qual es presenta una explicació divina del origen, existència i desenvolupament d’una civilització.

En aquest context, es pot considerar el mite com un tipus de creença establerta, habitualment a través de vàries generacions, amb relació a certs fets improbables i sorprenents que, d’acord al mite, han succeït en la realitat, i que no es poden verificar de manera objectiva. Però fins i tot els fets històrics poden servir com a mites si són importants per a una cultura determinada.

Classes de mites

1 Mites teogònics: Relaten l’origen i la història dels deus. De vegades, a les societats de tipus arcaic, els déus no són anteriors a les persones, ni sempre són tractats amb respecte. Tenen molta proximitat amb el gènere humà i amb les seves aventures, passions i sentiments.

2 Mites cosmogònics: Intenten explicar la creació del món. Són els més estesos universalment i de major quantitat. Les persones poden ser creades a partir de qualsevol matèria i els déus li ensenyen com ha de viure a la terra.

3 Mites etiològics: Expliquen l’origen dels éssers i de les coses; intenten donar una explicació a las peculiaritats del present. No constitueixen forçosament un conjunt coherent i, de vegades prenen l’aparença de faules.

4 Mites escatològics: Són els que intenten explicar el futur, la fi del món; actualment, a les nostres societats encara tenen molta audiència. Comprenen dues classes principals:

- La fi del món per aigua

- La fi del món per foc.

Sovint tenen un origen astrològic. La imminència del final s’anuncia per una major freqüència d’eclipsis, terratrèmols i tota mena de catàstrofes naturals inexplicables que terroritzen els humans.

5 Mites morals: Apareixen a casi totes les societats: lluita del bé i del mal, àngels i dimonis... 

Els invents i les tècniques particularment importants per a un grup social donat, es troben sempre sacralitzades en un mite. Els ritus periòdics contribueixen a assegurar la seva perennitat i constitueixen una mena d’assegurança per a les persones. Les festes a les quals donen lloc són una ocasió de comunicar-se amb les forces sobrenaturals i d’assegurar-se’n la seva benevolència.

Què és una llegenda?

Una llegenda es una narració oral o escrita, en prosa o vers, d’aparença més o menys històrica, i amb una major o menor proporció d’elements imaginatius.

Poden ser religioses, profanes o mixtes, segons el tema de què tractin. 

També poden ser populars (de formació més o menys espontània o inconscient), erudites o fruit d’una combinació d’elements d’ambdós orígens. Poden haver sigut inicialment erudites i haver aconseguit, després, una gran popularitat.

El tret que les defineix sempre és el tema. Són relats que pretenen explicar un fenomen natural -tempestes, muntanyes, llacs, terratrèmols- contant una història fantàstica basada en l’existència d’alguna persona o lloc real. 

(De la web “Mitos y Leyendas”)