dijous, 23 d’octubre del 2014
divendres, 17 d’octubre del 2014
ELS PUNTS DE VISTA (PTV) I LA COMPOSICIÓ
Els PTV són una filosofia convertida en tècnica per:
§ Entrenar intèrprets
§ Construir tots junts
§ Crear moviment per a l’escena.
Els PTV són una sèrie de noms donats a certs principis de moviment utilitzats per treballar el temps i l’espai... Noms que constitueixen un llenguatge específic per parlar del que està succeint a escena.
Els PTV són punts de consciència dels quals fa us un intèrpret o creador mentre està treballant.
Treballem amb 9 PTV, bàsicament físics (de temps i d’espai) encara que també hem desenvolupat PTV orals...
Tots els PTV es combinen i canvien constantment en valor relatiu, depenent de l’artista o el professor i/o de l’estil de la producció.
PUNTS DE VISTA DE TEMPS
1. TEMPO:
És l’índex de velocitat amb el qual es produeix un moviment. Com de ràpida o de lenta succeeix una cosa quan estem a escena.
2. DURADA:
Es aquella estona durant la qual continua un moviment o una seqüència de moviments; la durada, en termes de treball amb els PTV, es relaciona específicament en quanta estona un grup de persones que treballen juntes es mantenen en un mateix moviment abans que canviï.
3. RESPOSTA CINÈTICA:
Es la reacció espontània al moviment que ocorre al nostre voltant; el temps en que es respon als successos externs de moviment (o de so); el moviment impulsiu que ocorre a partir d’una estimulació dels sentits. (ex. si algú pica de mans davant dels teus ulls i els acluques com a resposta).
4. REPETICIÓ:
La repetició d’alguna cosa a escena. Inclou:
§ Repetició interna (un moviment de l’interior del cos).
§ Repetició externa (repetir la forma, el tempo, el gest... d’alguna cosa de fora del teu propi cos).
PUNTS DE VISTA D’ESPAI
5. FORMA:
És el contorn o la línia exterior que el cos (o cossos) forma a l’espai. Totes les formes es poden dividir en:
1- Línies,
2- Corbes,
3- Una combinació de totes dues.
A més a més en l’entrenament en el PTV creem formes que són:
a- Rodones,
b- Angulars,
c- Una combinació de totes dues.
També, la forma pot ser:
1- Estàtica o
2- En moviment per l’espai
Finalment, la forma es pot fer d’alguna d’aquestes 3 maneres:
a- El cos en l’espai,
b- El cos en relació amb l’arquitectura fent una forma,
c- El cos en relació amb altres cossos fent una forma.
6. GEST:
És aquell moviment que involucra alguna part o parts del cos. El gest és una forma amb un començament un desenvolupament i un final. Els gestos es poden fer amb les mans, els braços, les cames, el cap, la boca, els ulls, els peus, l’estómac, o qualsevol altra part o combinació de parts que puguin ser aïllades. El gest es pot dividir entre:
Gest de comportament: Pertany a un món concret i físic del comportament humà com l’observem en la nostra realitat diària. És la classe de moviment que veiem en el mercat o en el metro: rascar-se, assenyalar, saludar, ensumar, doblegar-se... El gest de comportament ens pot donar informació sobre el caràcter, el període de temps, la salut física, les circumstàncies, el clima... Normalment ve definit pel caràcter d’una persona o el temps i el lloc en els que viuen. També pot tenir un pensament o una intenció darrera seu. Es pot dividir en:
o Gest privat
o Gest públic
Gest Expressiu: Expressa un estat interior, una emoció, un desig, una idea o un valor. És abstracte i simbòlic més que representacional. És universal i sense caducitat i no és aquell que podem veure normalment en el metro o en el mercat.
7. ARQUITECTURA:
És l’entorn físic en el qual estem treballant i com la consciència d’aquest entorn afecta el nostre moviment. Treballant amb l’arquitectura aprenem a ballar amb l’espai, a estar en diàleg amb una habitació, amb el sostre, a deixar que el moviment (especialment la forma i el gest) evolucionin fora de les coses del nostre voltant immediat.
Es pot dividir entre:
1. Massa sòlida: parets, terra, sostre, mobiliari, finestres, portes, etc.
2. Textura: Si els anteriors són de fusta, metall, o altres, canviaran la classe de moviment que creem en relació a ells.
3. Llum: Les fonts de llum a l’habitació, les ombres que fem en relació a aquestes fonts...
4. Color: La creació de moviment a partir dels colors en l’espai, com una cadira vermella entre tot de cadires negres podria afectar la nostra coreografia.
5. So: El so que es produeix per qualsevol part de l’arquitectura, el soroll de les passes, el tancament d’una porta.
Treballant amb l’arquitectura creem metàfores espacials, donant forma a determinats sentiments o sensacions com podrien ser:
· “Atrapat” ,
· “Perdut en l’espai”,
· “Engabiat”,
· “Entre l’espasa i la paret”.
8. RELACIÓ ESPACIAL:
La distància entre els cossos a escena, especialment:
§ Un cos (o cossos) en relació a un altre,
§ Un cos (o cossos) en relació a un grup de cossos,
§ El cos en relació a l’arquitectura.
Quina és la relació completa de possibles distàncies entre les coses que hi ha a l’escenari?. Quines classes d’agrupaments ens permeten veure un quadre escènic més clarament? Quins agrupaments suggereixen un succés, o emoció, o bé expressen una dinàmica?...
9. TOPOGRAFIA:
És l’àrea, el model de terra, el disseny que creem amb el nostre moviment a través de l’espai. En definir l’àrea podem decidir que la part del davant tingui una gran densitat, i que ens resulta difícil de moure’ns a través d’ella, mentre que la part del darrera té menys densitat i implica una major fluïdesa i tempos més ràpids. A més a més, posar en escena o dissenyar per un espectacle sempre implica prendre decisions sobre el tamany i la forma de l’espai en el que treballem. Per exemple podem escollir entre treballar en un espai molt estret camí de la part davantera o bé en un triangle gegant que cobreixi tot el terra.
LA COMPOSICIÓ:
1- La composició és un mètode per crear nous treballs.
2- Es la pràctica de seleccionar i ordenar els components separats del llenguatge teatral en un treball artístic coherent per a escena. En teatre, vol dir escriure sobre els teus peus, amb altres, en l’espai i en el temps, usant el llenguatge propi del teatre.
3- La composició és un mètode per generar, definir i desenvolupar el vocabulari teatral que pot ser usat per qualsevol peça.
4- La composició és un mètode per revelar-nos els nostres pensaments i sentiments amagats sobre el material. Sovint s’utilitza en els assaigs durant un període de temps comprimit i llavors no tenim temps de pensar. Ens proveeix d’una estructura per treballar des dels nostres impulsos i intuïcions.
5- La composició és una pista donada a un conjunt per a que pugui crear peces teatrals curtes i específiques, adreçades a un aspecte particular de la feina. L’utilitzem durant els assaigs per unir als col·laboradors en el procès de generar el seu propi treball al voltant d’una font. De vegades inclou una intenció o una estructura de la mateixa manera que una llista substancial d’ingredients que s’han d’incloure en la peça. Aquesta llista fora el material cru d’un llenguatge teatral que parlarem en la peça, també els principis que són útils per posar en escena (simetria o asimetria, l’ús de l’escala i la perspectiva, la juxtaposició...) o els ingredients que pertanyen específicament al món de l’obra en la que estem treballant (objectes, textures, colors, sons, accions...). Aquests ingredients són a la composició el que les paraules senzilles son a un paràgraf o un assaig. El creador construeix i comunica significats a través dels seus arranjaments.
6- La composició és un mètode per estar en diàleg amb altres formes d’art, ja que agafa prestat i reflecteix totes les altres arts. Agafant de la música podem treballar el ritme de determinats moments, o com interactua una estructura de fuga, o una coda... De la pintura en podem treure la composició i distribució, de l’escultura l’agrupació i l’ocupació de determinats espais...
7- Aplicant els principis de la composició des d’altres disciplines al teatre, ampliem els contorns de les possibilitats teatrals i ens aventurem a crear noves formes.
8- La composició és al creador (director, escriptor, intèrpret, dissenyador...) el mateix que els PUNTS DE VISTA són a l’actor: un mètode per posar en practica el seu art d’una manera completa.
(Extret de ANNE BOGART - "The Viewpoints")
Subscriure's a:
Missatges (Atom)